Pressió arterial baixa (hipotensió): causes

Patogènesi (desenvolupament de malalties)

No es coneix la causa de la hipotensió primària (essencial). És un trastorn regulador del sistema circulatori sobre una base constitucional, que afecta principalment a pacients i dones amb leptosomes (de cos estret). La hipotensió secundària és causada per malalties, medicaments i també per immobilitat. La hipotensió ortostàtica també cau en aquest terme. Això es produeix com a resultat d'un canvi de sang al sistema venós de les cames i del tracte intestinal (òrgans digestius) que té lloc quan el pacient s’aixeca. Això es tradueix en una disminució temporal de l'oferta de oxigen fins al cervell.

Etiologia (causes) de la hipotensió primària

Causes biogràfiques Particularment afectades per la hipotensió (pressió arterial baixa) són:

• edat
  • Gent gran
  • Adolescents en creixement
• Persones altes i primes - l'anomenat leptosoma físic.
• embarassada

Causes conductuals

• Consum d’estimulants
  • Alcohol - (dona:> 20 g / dia; home:> 30 g / dia).
• Ús de drogues
  • Opiacis o opioides (alfentanil, apomorfina, buprenorfina, codeïna, dihidrocodeïna, fentanil, hidromorfona, loperamida, morfina, metadona, nalbufina, naloxona, naltrexona, oxicodona, pentazocina, petidina, piritramida, remifentanil, tramifiladil
• Activitat física
  • Manca d’activitat física

Causes relacionades amb malalties

• Trastorns de l'alimentació associats a un baix pes

Etiologia (causes) de la hipotensió secundària

Hipotensió endocrina

• Síndrome adrenogenital (AGS): trastorn metabòlic heretat autosòmic recessiu caracteritzat per trastorns de la síntesi hormonal a l’escorça suprarenal. Aquests trastorns lead a una deficiència de aldosterona i cortisol.
• Síndrome de Bartter: trastorn metabòlic genètic molt rar amb herència recessiva autosòmica dominant o autosòmica recessiva o vinculada a la X; defecte de transport tubular proteïnes; hiperaldosteronisme (estats de malaltia associats a un augment de la secreció de aldosterona), hipopotasèmia (potassi deficiència) i baixa sang pressió.
• Malaltia d'Addison - insuficiència suprarenal.

Hipotensió cardiovascular

• Accretio pericardi i concretio pericardi - adhesions del pericardi fins al pleura com a resultat de pericarditis.
• Síndrome de l’arc aorta, síndrome del si carotidi Arítmies cardíaques (per exemple, paroxístiques) taquicàrdia - com a convulsions arítmia cardíaca amb augment cor taxa superior a 100 / min.
• Estenosi aòrtica - estrenyiment de l'aorta o vàlvula aòrtica.
• Insuficiència cardíaca (insuficiència cardíaca)
• Estenosi mitral: estrenyiment del vàlvula mitral estenosi.
• Infart de miocardi (atac de cor)
• Hipotensió postprandial (caiguda de la pressió arterial sistòlica d'almenys 20 mmHg durant un període d'almenys 30 minuts durant les dues hores posteriors a la ingesta d'aliments; supervivents ancians després de l'estada a la unitat de cures intensives)

Hipotensió neurògena

• Després de la simpatectomia: eliminació del cordó de la vora simpàtic.
• Després de administració d’antihipertensiu les drogues, per exemple, diürètics, bloquejadors beta, Inhibidors de l'ECA, Etc
• Síndrome de Shy-Drager: malaltia degenerativa progressiva de la central sistema nerviós, que s’associa a la hipotensió quan el cos està dret.

Hipotensió hipovolèmica deguda a sang o pèrdua de plasma.

• In cremades, accidents, inflamació.
• Vòmits, diarrea, sudoració extrema, poc beure.
• In xoc - disminució de la quantitat de sang que circula.

Medicació

• Α2-agonistes (apraclonidina, brimonidina, clonidina).
• Inhibidors de l'ECA (benazepril, captopril, cilazapril, enalapril, fosinopril, lisinopril, moexipril, perindopril, ramipril, espirapril, trandolapril).
• Analgèsics
  • Analgèsics no àcids (metamizol, acetaminofè /paracetamol).
• Anestèsics (propofol)
• Antagonistes del receptor de l’angiotensió II (AT-II-RB; ARB; antagonistes del subtipus 1 del receptor de l’angiotensina II; antagonistes del receptor de l’angiotensina; antagonistes del receptor AT1, antagonistes del receptor AT1, antagonistes AT1, antagonistes AT1; antagonistes dels receptors angiotensina, sartans) - candesarten, eprosarten, irbesartan, losarten, olmesartà, telmisartan, valsartan).
• Antiarítmics
  • Adenosina
  • Classe de fàrmac II: metoprolol
• Els antidepressius
  • Noradrenèrgic i serotoninèrgic específic els antidepressius (NaSSA) - mirtazapina.
  • Selectiu norepinefrina inhibidors de la recaptació (NARI) - reboxetina, viloxazina.
  • Selectiu serotonina-norepinefrina inhibidors de la recaptació (SSNRI) - duloxetina, venlafaxina.
  • Inhibidors selectius de la recaptació de serotonina (ISRS): trazodona
  • Tetracíclic els antidepressius (maprotilina, mianserina).
  • Tricíclica els antidepressius (TCA) amitriptilina, clomipramina, desipramina, doxepina, imipramina, nortriptilina, opipramol, trimipramina.
• Antihistamínics (azelastina, cetirizina, clemastina, desloratardina, dimenhidrinar, dimetindè, difenhidramina, loratardina, meclozina, terfenadina).
• Agents antiprotozoals (pentamidina).
• Antipsicòtics (neurolèptics).
  • Antipsicòtics convencionals (clàssics) (neurolèptics) - haloperidol, melperona.
  • Antipsicòtics atípics (neurolèptics) - olanzapina, quetiapina, risperidona.
• Beta-bloquejadors
  • SS1 (acebutolol, atenolol, betaxolol, bisoprolol, celiprolol, esmolol, metoprolol, no bivolol).
  • Α + ß (carvediol)
  • Nadolol, oxprenolol, pindolol, propranolol
• Calcimimètic (etelcalcetida).
• Calci antagonistes (amlodipina, diltiazem, felodipí, fendilina, gallopamil, lacidipina, lercanidipina, nitrendipina, nifedipina, nimodipina, nicardipina, isradipina, nisoldipina, nilvadipina, manidipina, verapamil).
• Hormones
  • Leovodopa (L-dopa)
  • Agonistes de dopamina (α-dihidroergocriptina, bromocriptina, cabergolina, lisurida, pergòlida, pramipexol, ropinirol, rotigotina)
  • Antagonista dels mineralocorticoides (espironolactona).
  • l'oxitocina
  • l'oxitocina antagonistes del receptor (atosiban).
  • Anàlegs de prostaglandines (alprostadil/ prostaglandina E).
  • Prostanoides (epoprostenol, iloprost, treprostinil).
• Hipnòtics (propofol)
• Anestèsics locals (lidocaïna, procaïna, mepivacaïna).
• Magnesi
• Inhibidor de la MAO (tranilcipromina)
• Metilxantines (teofilina)
• Anticossos monoclonals (trastuzumab)
• Relaxants musculars (baclofè, tizanidina).
• Nitrats (glicerol nitrat, trinitrat de glicerol, dinitrat d’isosorbida, nitroprusida sodi).
• Inhibidors de la fosfodiesterasa III (enoximona, milrinona).
• Reològica (pentoxifilina).
• Sedants
  • Les benzodiazepines (diazepam, flunitrazepam, midazolam, lorazepam, temazepam, tetrazepam*) [* prohibició de prescripció des de l'agost de 2013 a causa de greus pell reaccions com Síndrome de Stevens-Johnson o eritema multiforme].
• Antagonistes selectius dels α1-adrenòpters (alfuzosina, doxazosina, tamsulosina, terazosina).
• Agonistes del receptor de serotonina
  • Triptans (almotriptà, eletriptà, frovatriptà, naratriptà, rizatriptà, sumatriptà, zolmitriptà).
• Trombolítics (rt-PA).
• Vasodilatadors (diazòxid, dihidralazina).
• Antivirals (foscarnet, ganciclovir).

La hipotensió ortostàtica es produeix com a conseqüència d’un desplaçament de la sang cap a les cames i vísceres que es produeix en posar-se dret. Això provoca una manca de flux sanguini cap al cervell, la qual cosa comporta una insuficiència de oxigen i, en conseqüència, els símptomes descrits anteriorment. Aquesta forma d’hipotensió sovint es produeix en dones molt primes i joves i després d’una immobilització prolongada. De la mateixa manera, es poden produir infeccions o disfuncions hormonals lead a hipotensió ortostàtica.